Bloc de Mariàngela Vilallonga: Els tres versos d’Ovidi

Bloc de Mariàngela Vilallonga: Els tres versos d’Ovidi: Ens ha transmès l’episodi Sèneca el Vell en les seves Controvèrsies . L’aposta va ser clara. Ovidi va assegurar als seus amics que elimin...

Calendari de recreacions històriques iberes i clàssiques 2015

Mor l’humanista Carles Miralles i Solà

Carles Miralles i Solà (Barcelona 1944) ha mort aquest dijous dia 29 de gener. Pertanyia a la generació d’humanistes catalans compromesos 

que ens va donar el segle XX.

La seva activitat professional es va desenvolupar sempre en el món acadèmic, des d’on, acuradament i intensament, observava amb inquietud el món que li va tocar viure, la seva cultura, les seves persones.

Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, de la qual en va ser vicerector (1981-1986), va ser durant quatre anys secretari

general de l’Institut d’Estudis Catalans (1998-2002), durant tretze president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics (1979-1992) i president de la secció de Lexicografia de la Secció Filològica.

Sense comptar els seus articles i intervencions diverses, ponències i conferències, va publicar els llibres següents: Escrit a la finestra (1998), de relats; D’aspra dolcesa (2002), que recull la seva obra poètica fins aleshores, i una antologia triada i comentada per nou autors; No me n’he anat (2007). El 2008 va polir la traducció al romanès de la seva obra poètica (Ars Longa, Iassi) i el 2009 va sortir el seu llibre, l’Ombra dels dies roja; també va aplegar els seus Studies on Elegy and Iambus i va tornar a escriure en català el seu Homer (2005), posant al dia l’anterior Come leggere Omero (1992). Va publicar el llibre Petit manual de mitologia grega (amb Pilar Gómes) i va traduir a l’espanyol el seu estudi de Plató, Paideia; va aplegar els seus estudis Sobre Riba (2007) i va publicar Sota el signe del fènix (2008). Va traduir al català obres de Xenofont i Heròdot, va tenir cura de la introducció i l’edició de les tragèdies d’Eurípides i Sòfocles, i va participar també en la redacció de la Història de la literatura catalana d’Ariel.

Per la seva obra poètica va rebre diversos premis literaris, l’Amadeu Oller (1965), el Salvat-Papasseit (1967), el Josep Carner de l'IEC (1980), el Premi Nacional de Poesia (1992) i el Serra d'Or d'assaig (1994).

També va revisar el llibre “La nissaga catalana del món clàssic” de la que ell mateix en va ser redactor.

El dia 6 d’abril de 2014 la seva vida va fer un tomb ja que va patir un ictus que li va malmetre la salut. El dia 30 de setembre d’aquell mateix any, la Universitat de Barcelona li va fer un homenatge amb motiu de l’inici de la seva jubilació. Aquell dia, ell mateix va presentar un opuscle poètictitulat Ictus.

Els  GREEKNATES CORTACÈSPED

tornen a participar al 

concurs Odissea 2015

Us desitgem molta sort i encert, navegants !!!

15-01-2015: Ibi semper est victoria ubi concordia est - La victòria és sempre allà on hi ha concòrdia (Publili Sirus 289)
Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur - Amb la concòrdia les coses petites creixen, amb la discòrdia les més grans s'ensorren (Sal·lusti, Iugurtha 10, 6)

CONCURS ODISSEA 2015

L'Associació de Professors de Llengües Clàssiques (APLEC) presenta la IV edició del concurs Odissea de Cultura Clàssica, adreçat als estudiants de llatí, grec i cultura clàssica de secundària, i consistent a respondre per grups una sèrie de preguntes per Internet.  Esperem que aquest quart concurs a Catalunya sigui també un èxit de participació. A més de Catalunya, hi participaran també Galícia, València, Aragó, Valladolid, la Rioja i Andalusia.

La inscripció estarà oberta fins al 23 de de gener de 2015, i la primera fase del concurs es durà a terme entre el 26 i el 29 de gener.

El tema entorn del qual girarà el contingut de les preguntes d'aquest any serà l'amor a Grècia i Roma.

Com l'any passat, gràcies a l'aportació de les quotes dels socis de l'APLEC i la de les institucions que col·laboren amb el concurs, podrem atorgar aquests premis:

• 1 primer premi de 100€,
• 2 segons premis de 75€ per als dos següents classificats i
• 3 tercers premis de 50€ per als tres següents classificats.

El primer classificat, a més, participarà a la final estatal amb els guanyadors de les altres seus i podrà optar als premis següents:

• 1r classificat, 525€
• 2n classificat, 250€
• 3r classificat, 125€

Us animem a encoratjar els vostres alumnes a participar. Trobareu tota la informació (bases, calendari, preguntes freqüents, etc.), a la pàgina del concurs. La inscripció es formalitza emplenant el formulari que apareix a la pàgina del concurs. Els equips han d'estar formats per un màxim de tres components i han de tenir un porfessor/a responsable.

Xé FORUM AURIGA

El Fòrum Auriga Barcelona 2014 commemora el bimil.lenàri de la mort d’August
La ciutat de Barcelona acollirà els dies 17, 18 i 19 d’octubre la desena edició del Fòrum Auriga que, organitzat per la revista Auriga, se celebra en el marc de la Capital de la Cultura Catalana Barcelona 2014.

El Fòrum Auriga, que es desenvoluparà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, reunirà més de cent professionals del món antic de diverses disciplines (historiadors, arqueòlegs, filòlegs, museòlegs, etc.) que exposaran els seus treballs entorn al coneixement del passat que ens ha configurat com a poble i les propostes de present i futur per a la indústria cultural i turística del món grecoromà a casa nostra.

En aquesta edició es rememorarà el bimil.lenàri de la mort d’August, que s’acompleix aquest 2014, efemèride que s’ha celebrat arreu d’Europa. Barcelona fou una de les colònies que es trobava sota l’auspici d’August, com demostra el seu nom en temps dels romans. “Julia Augusta Faventia Paterna Barcino”.

Aquest divendres, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, hi haurà l’acte oficial d’inauguració del Fòrum Auriga 2014 amb la conferència “La política territorial d'August: la fundació de Barcelona” a càrrec Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’arqueologia de la UAB i ex directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Aquesta conferència és d’entrada lliure al públic interessat.

Durant el Fòrum Auriga es presentarà al públic l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya; l’activitat arqueològica internacional dels investigadors catalans a Oxirrinc i també a Tunísia, alhora que hi haurà comunicacions de reconstrucció històrica, propostes de divulgació del món antic dels museus catalans i algunes experiències docents innovadores a les aules d’ensenyament secundari.

També es recordarà Jordi Rovira Soriano, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, que va morir sobtadament el passat dia 6 d’octubre.

El Fòrum és obert als professionals i al públic interessat en aquest àmbit de l’actualitat cultural.

D’altra banda, el 21 de maig passat, la revista Auriga va ser guardonada amb el Premi a la millor Publicació Digital de l’Any, a la I Nit de les Revistes i la Premsa en Català que van organitzar per primera vegada conjuntament les tres associacions de mitjans de comunicació en català (APPEC, ACPC i AMIC), que apleguen gairebé 500 publicacions escrites en llengua catalana.

Revista Auriga
Ronda Universitat, 7
08007 Barcelonawww.auriga.cat

Pèricles a Catalunya

Tenia pensat escriure un article sobre el que representa aquest Onze de Setembre que viurem avui, i sobre la tardor decisiva a la que dóna començament. Tanmateix, com en la majoria dels afers polítics, els clàssics ja van dir pràcticament tot allò important, o sigui que parlaré del que van parlar ells. En aquest cas, crec que el famós Discurs Fúnebre de Pèricles, recollit per Tucídides a la Història de la Guerra del Peloponès, resumeix força bé el que penso i sento avui, i com veig la tardor que ens espera. Pèricles, el màxim dirigent d’Atenes durant el seu Segle d’Or, pronuncià aquest Discurs durant la Guerra que enfrontà l’oligàrquica Esparta amb la democràtica Atenes a finals del segle V. a. C. Amb aquest Discurs, Pèricles pretenia honrar els soldats atenencs morts durant els primers anys del terrible conflicte que enfrontà les dues grans repúbliques gregues.

La primera part del discurs és una exaltació de la democràcia, un règim que Pèricles descriu com a creació original de la seva ciutat. L’administració d’Atenes, ens diu Pèricles, està en mans de la majoria dels ciutadans, els quals d’altra banda viuen sota un règim d’igualtat sota la llei. Evidentment, Pèricles està deixant fora del seu radi moral els no-ciutadans (esclaus i estrangers) i les dones, a les que Atenes tractava com a ciutadanes de segona categoria. Però no hi ha dubte que, en les condicions del món del segle V. a. C, la democràcia atenenca va ser un experiment autènticament revolucionari. Un experiment que, segons Pèricles, havia donat lloc a una societat en la qual el ric i el pobre eren tractats amb igualtat, en el que la pobresa no es considerava causa de vergonya excepte quan no es feia res per remeiar-la, en que els ciutadans “estimaven l’art i la bellesa sense excés, i conreaven el saber sense estovament”, en que cada ciutadà podia viure la seva vida privada en llibertat i en que, de retruc, s’esperava de cada ciutadà que s’impliqués en la defensa del bé comú de la mateixa ciutat que li garantia aquesta llibertat i aquest benestar.

El sacrifici dels soldats morts en la lluita contra Esparta s’emmarca en aquesta exaltació de la virtut cívica, del compromís amb la llibertat i el bé comú de la ciutat, condicions indispensables per la llibertat i el bé particular de cada ciutadà. L’agraïment a la ciutat per aquests béns inestimables, combinat amb la vergonya que causaria a tot bon ciutadà el no correspondre amb la defensa de la ciutat en moment de perill, és el que explica que aquests soldats hagin preferit morir amb honor a seguir gaudint de les seves riqueses amb vergonya. Pèricles ho expressa de la següent manera:

“Cap d’aquests homes es va acovardir pel desig de seguir gaudint de la seva riquesa, ni va ajornar pas el perill amb l’esperança que un dia podria escapar de la seva pobresa i enriquir-se. (…) Van encomanar a l’esperança la incertesa de la seva victòria final, i a les seves pròpies forces el desafiament immediat que tenien al davant. En aquest tràngol, també més decidits a resistir i a patir que a salvar-se tot fugint, van evitar la deshonra i van fer front a la situació amb les seves persones. En morir, en aquest brevíssim instant arbitrat per la fortuna, es trobaven més al cim de la determinació que de la por. Aquests homes, en actuar com ho van fer, van estar a l’alçada de la seva ciutat. Deure dels que els han sobreviscut, doncs, és fer pregàries per una millor sort en els designis bèl·lics, i dur-los a terme amb no menor resolució.”

Jo sóc fill d’una dóna nascuda a Lleó i d’un home nascut a Catalunya fill d’un pare nascut a Astúries. Com la majoria dels catalans i catalanes, sóc barreja de barreges. I el cas és que si les meves famílies van venir aquí va ser perquè esperaven construir-se un futur millor, i si podien tenir aquesta esperança és perquè generacions i generacions de catalans i catalanes vinguts de tot arreu van fer el que van poder, sovint en les pitjors condicions, per mantenir tan lliure i pròspera com van poder aquesta castigada, esclafada i, tanmateix, orgullosa i tossuda nació. Les oportunitats i la llibertat que les meves famílies van trobar aquí són causa directa de les oportunitats i la llibertat que jo mateix he tingut. Ignorar-ho seria desagraït però, a més, també seria imprudent. I és que avui, la societat que va fer possibles aquestes esperances es troba en un autèntic estat de setge, ja no militar com al 1714, però sí polític, econòmic i cultural. I si el setge acaba amb Catalunya, amb la nostra petita gran ciutat, el que s’endurà per davant no serà només una bandera o una institució, sinó la base mateixa sobre la qual les nostres famílies han construït (amb major o pitjor fortuna, en condicions més justes o més injustes) els seus projectes de vida.

Sortosament, els sacrificis que avui en dia ens exigeix la situació no inclouen el sacrifici suprem del que ens parla Pèricles. Sortosament, el Regne d’Espanya d’avui en dia ja no viu en els anys 30, i ni la seva ciutadania ni la comunitat internacional en la que el Regne es troba inserit no permetran a la seva aristocràcia política recórrer a la fantasia morbosa de respondre a la voluntat democràtica dels catalans tot fent desfilar la cabra de la Legión per la Diagonal. La tardor serà, però, tensa i dura. Requerirà de sacrificis, no només de “els polítics” o de “la societat civil”, sinó de tots i cadascun de nosaltres, en major o menor mesura. Però tots els sacrificis que requereixi seran infinitament menors als que comportaria el perdre l’oportunitat més gran que hem tingut en els darrers 300 anys per bastir un país que no sigui una mica lliure, sinó tan lliure com el país més lliure del món. No serà perfecte, però serà nostre, de tots i totes els que hi vivim.

O sigui que tant el dia d’avui, com aquesta tardor, requeriran d’audàcia, tant col·lectiva com individual. Ens hi juguem la democràcia, i amb ella la llibertat. I això no és només una qüestió de bells ideals, sinó de les bases de la felicitat personal, del projecte de vida de cadascú. Perquè, com diu Pèricles en el seu Discurs Fúnebre, “no hi ha felicitat sense llibertat, ni llibertat sense coratge.” Coratge, doncs, que ens juguem el dret en el fons més fonamental, el que Jefferson consagrà a la Declaració d’Independència dels EUA: el dret a la recerca de la felicitat. El dret, en aquest cas, a cercar-la aquí, a Catalunya. En llibertat.

    11 setembre 2014

Posted by Èpsilon http://www.perezlozano.cat/

Xé. FORUM AURIGA

FORUM AURIGA

els dies 17, 18 i 19 d'octubre a Barcelona.

Programa i inscripcions

Sibil·la

Estem a punt de tornar a començar. 

El futur depen de vosaltres.

La solució és vostra.

Encetem el curs 2014-15 amb ganes i il·lusió.   

BONES VACANCES !!!

BON ESTIU !!!

Termes d'Antoní, a Cartago

i fins el setembre.

La revista en català Auriga , de difusió i divulgació del món clàssic ha estat premiada com a millor revista digital a

LA NIT DE LES REVISTES i la Premsa en català.
Anteriorment, ja havia estat guardonada per l'organització dels Fòrum Auriga.

Gaudeamus !

Podeu llegir la revista AURIGA a l'actualitat de
Les Veus d'Echo. Auriga 70

Si els romans haguessin tingut Instagram

Concurs de fotografies :

Baetulo 2014

Sant Jordi, Perseu i el Drac

Us convido a llegir aquest article de la revista SAPIENS
 Perseu, el Sant Jordi grec
                                                                                               

Ticià (1477-1576)  

TARRACO VIVA 2014 del 5 al 25 de maig 2014.

Aquest any dedicada a la figura de l'emperador August, amb moltes més activitats i durada.

legionarii

Podeu viure un cap de setmana al món clàssic

Caius Baebius

RESULTATS FINALS DEL CONCURS ODISSEA 2014

Concurs Odissea 2014

Pels que heu agafat afició als concursos de clàssiques, us proposo que mireu i/o pengeu el vostre vídeo per a

Yo conozco mi herencia 2014

CONCURS ODISSEA 2014

Concurs Odissea 2014

LLEGENDES DE LA MONARQUIA ROMANA

Històries de la monarquia romana

Aquest és el recull dels treballs de l'alumnat de LLATÍ 1er BATX.  sobre algunes llegendes de l'etapa de la monarquia a Roma.
Recordeu seguir les indicacions la propera vegada.